VERSOS DE BUTXACA

 

Al ventre del nostre ventre batega ja. (A la meva néta Marina quan estava dins la seva mare) * No em deies mai t’estimo, però m’estimaves tant que aquell hivern totes les xemeneies de les Guilleries van fer el fum molt més blanc. * Quan vas sortir de la dutxa, en aquella acollidora pensió del barri vell de Girona, et vaig abraçar. El somriure que vas fer encara el duc a la butxaca.