VIA CRUCIS
Crucifix, de Miquel Àngel, casa Buonarroti, Florència
Dedico aquesta obra a Lluís Carbó per les seves aportacions teològiques, i a la meva companya Carmen per la seva exigent crítica. Moltes gràcies a tots dos.
|
JESÚS ÉS CONDEMNAT A MORT Amb veu de plom t'han dictat la sentència i ja ningú no els podrà deturar: aquests cors durs no saben de clemència, només la sang els pot assossegar. No pots morir, que el món et necessita, però de tanta lluita estàs cansat, i veus la mort com una dolça cita, un gran portal que et du a la llibertat. El sanedrí, amb mil estratagemes, la teva culpabilitat ha ordit, i et diuen impostor i que blasfemes, i un deixeble per diners t'ha traït. Davant la tria, la turba voraç demana que alliberin Barrabàs. JESÚS, AMB LA CREU A COLL Jerusalem, les teves velles pedres pel Salvador trepitjades seran, pel llarg camí, tot vorejat de cedres, lentament vers la mort va caminant. Dos malfactors que formen el seguici el miren i senten compassió: "Nosaltres mereixem aquest suplici, però ell no, que és un just, un home bo." Un d'ells li diu: "Jesús, no m'abandonis ara que m'ha arribat l'hora fatal. M'he penedit, i et prego que em perdonis tots els crims que he comès, tot el gran mal." "El perdó del meu Pare és infinit: al Cel seràs amb mi aquesta nit." JESÚS CAU PER PRIMERA VEGADA Caus de genolls sota la creu feixuga i mires cap al sol despietat, però una mà invisible el front t'eixuga: la ferma mà de Déu, que t'ha aixecat. Et recordes de Josep, el teu pare, que, tot i que de cor et beneí, es va morir sense entendre bé encara per què havies triat aquest camí. Ara, per sort, no veurà la tortura que està sofrint el seu fill més petit, ni tampoc haurà sentit l'amargura de saber quanta gent l'haurà traït. Però avui, quan l'hora serà arribada, us fondreu tots dos en una abraçada. JESÚS ES TROBA AMB LA SEVA MARE Fent el camí trobes la teva mare, que et diu: "Fill meu, ¿els soldats què t'han fet? Tens masegat tot el cos i la cara, i l'esquena desfeta pel fuet." "No ploris pas, m'és arribada l'hora. El Pare ho vol, i així s'ha de complir. Un cop jo mort, vull que siguis l'aurora pels pecadors que han perdut el camí." Maria els llavis clou molt orgullosa d'aquest fill seu, tan gran, que es dóna tot, s'eixuga els ulls i segueix, dolorosa, rere la creu sense afegir cap mot. Alça els ulls cap al cel i diu: "Senyor, no saben el que fan, deu-los perdó." EL CIRENEU AJUDA JESÚS A PORTAR LA CREU ¡Són tan cruels! Temen que defalleixi i no poder veure'l morir a la creu, i manen que l'ajudi i que el segueixi a un home fort: Simó, el Cireneu, que és net de cor i molt bona persona, i ferm i decidit la creu li pren dient: "Jesús, deixa-me-la una estona, que em fa mal veure't com un delinqüent." "Gràcies, Simó, has fet una obra bona i el meu Pare amb escreix t'ho pagarà. A cadascú el que mereix li dóna: el millor lloc al Cel et guardarà." Respon el Cireneu: "Premi millor ha estat poder ajudar el meu Senyor." LA VERÒNICA EIXUGA EL ROSTRE DE JESÚS Sent pietat de Jesús una dona que, quan el veu tot brut, cobert de sang, el front cenyit amb l'horrible corona, la seva faç eixuga amb un drap blanc. I en aquest llenç queda gravat el rostre del Mestre seu, del pobre condemnat. "Si sóc només una humil servent vostra, ¿per què aquest gran regal m'heu enviat?" I Jesús ho agraeix amb la mirada d'aquests seus ulls foscos i penetrants, i torna a carregar la creu pesada entre crits i paraules insultants. I la imatge del Crist tot dolorit la Verònica estreny contra el seu pit. JESÚS CAU PER SEGONA VEGADA Ja no pots més, les forces t'abandonen, et desplomes ben exhaust i retut i soldats i gentalla s'hi abraonen: "¿Que no pots, rei? ¿Que és que ja t'hem vençut?" Mes, de cop, t'aixeques amb gran coratge, que el camí es va escurçant, i et sents feliç perquè ets a prop de començar el viatge per entrar humilment al Paradís. Amb crueltat uns homes t'escarneixen i t'escupen, però tens al costat els amics i deixebles que et segueixen, aquells que en tot moment t'han estimat. Benaurats els qui fan amb tu el camí, perquè els espera Déu en el seu si. JESÚS TROBA LES FILLES DE JUDÀ Tres dones de Judà li donen mostres del seu dolor i s'hi acosten plorant. "Si heu de plorar, feu-ho pels pecats vostres, que amb aquest plor sincer es redimiran. Pregueu pels qui han teixit aquesta història, per Judes, per Herodes, per Pilat, que el Pare els donarà un lloc a la glòria, si verament perdó li han demanat. Reseu també per tots els meus deixebles i per aquells que un dia els seguiran, que, com tothom, ells són també homes febles i el culte a la riquesa rendiran: bastint temples amb gran escalinata, de joies ben guarnits, d'or i de plata." JESÚS CAU PER TERCERA VEGADA Si et va negar per tres vegades, Pere es penedí i el Pare el perdonà. Tu que has caigut, aquesta és la tercera, també, Jesús, t'has de tornar a aixecar. Ja queda poc, s'acabarà el suplici, del turó del Gòlgota ets molt a prop, on de l'Anyell faran el sacrifici i del turment beuràs el darrer glop. T'aixeques amb afany, agafes força i reprens el camí tot pedregós, cap entrebanc el destí no pot tòrcer per més que sigui cruel i espinós. Has arribat al cim de la muntanya on deixaràs el cos que t'engavanya. JESÚS ÉS DESPULLAT La túnica li han tret i la sortegen com si es tractés de cacera un trofeu, fins el calçat i el seu cinyell cobegen: "Au, vinga, nois, que és la roba del reu." I el deixen nu, com animal salvatge, però té el cos tan pur com l'esperit, i ningú s'esgarrifa per la imatge que despullat presenta l'Elegit. Jesús diu als soldats amb veu calmada: "¿Que ja no us ve de gust clavar-me en creu? A terra la teniu ja preparada: comenceu doncs, cal que no us detureu." Però ells, arrogants, alcen la testa com si anessin a fer una gran gesta. JESÚS ÉS CLAVAT A LA CREU Amb gruixuts claus les mans i els peus travessen, però aquests llavis cap queixa exhalaran, mes els seus ulls una llàgrima vessen per als botxins que ara l'estan clavant. Alcen la creu, que resplendeix i encega, i el sol no fa ni una ombra al seu voltant. ¿I ara qui és que del Rabí renega? ¿Que no ho veieu, que és de tots el més gran? "Rei dels jueus" diu la llegenda escrita sobre la creu, i és cert que ell és el Rei, i és Home i Déu i paraula infinita, clavell vermell que neix enmig l'herbei, llum de la llum, guia i senyera immensa, recer segur, gran torre de defensa. JESÚS MOR Tot panteixant, Jesús diu a Maria que prengui els seus deixebles com a fills: ella serà tot jorn la seva guia, ells, homes forts, la trauran dels perills. "Oh, pare meu, ¿per què ara m'abandones si saps que jo tothora t'he servit? ¿Tot aquest patiment, per què me'l dónes? Ja vinc a tu, ma vida s'ha exhaurit." I fa un gran crit, la muntanya ressona i s'enfosqueix el cel com negra nit. "¿Sabeu què hem fet? Hem mort una persona que ha guarit el malalt i el nu ha vestit.", amb gran penediment diu un soldat de genolls davant l'home assassinat. JESÚS ÉS DAVALLAT DE LA CREU El nacre blanc damunt la negra fusta desprèn una infinita serenor, no hi ha hagut mai figura tan augusta, que roba a les estrelles la claror. Dos amics seus, enfilats dalt d'escales, a poc a poc li arrenquen els tres claus, i es desprenen a plom les dues ales del Gran Colom, Rei de totes les aus. I el posen dins els braços de Maria, que el gronxa com fa uns anys, quan era un nen. La pobra dona llavors ja sabia que el seu fill sofriria aquest turment que ara li punxa el cor com atzavara. Mes Jahveh va escollir-la com a mare. JESÚS ÉS SEPULTAT Amb olorosos bàlsams el netegen. Ningú tanta esplendor no havia vist, i fins les pedres i els arbres envegen la gran bellesa que té el cos de Crist. La mare lentament el fill pentina, aquest fill que ara és mort per salvar el món, i Joan sobre el seu Mestre s'inclina i tendrament li dóna un bes al front. Amb un senzill llençol com a sudari el seu germà Jaume l'ha amortallat, i després de fer el ritus funerari el sepulcre deixen ben segellat. Maria, que els seus llavis no ha desclòs, sobre el pit de Joan esclata en plors.
EPÍLEG
|
Diuen que el tercer dia la Magdalena anà a visitar el sepulcre i buit el va trobar. Al costat de la llosa un home assegut hi ha. "¿Què et passa, Magdalena, que preocupada estàs?" "S'han endut el meu Mestre i no sé on l'han portat." "¿Que ja no em reconeixes?" "¡Ets Jesús! ¡Has tornat!" I corre a dir-ho a Pere a Jaume i a Joan. Mentre tots junts pregaven a la porta han trucat: "La pau sigui amb vosaltres, amics meus estimats." S'asseuen a la taula, Jesús parteix el pa, i ans d'anar cap al Pare altre volta els parlà: "No acumuleu fortunes que més rics no us faran. Beveu de l'aigua fresca, banyeu-vos en la mar, beseu els fills i els pares, abraceu els companys, que aquestes són riqueses que ja no us les prendran. Ajudeu els més febles, visiteu els malalts, dels homes sense escrúpols els nois heu de salvar, perquè volen llançar-los pel precipici avall." Conten que un espès núvol el Crist embolcallà, i enfilant-se pels aires, amb un gran lluminar, el Fill de Déu fet Home cap al Cel s'emportà. D'aquesta bella història ara fa dos mil anys. La seva veu encara arreu es va escampant, per boscos i planures, per muntanyes i valls, creuant tota la terra de ponent a llevant. No hi ha hagut mai persona que s'hi pugui igualar, ni savis ni filòsofs, ni reis ni governants. Jesús no té fronteres, és de tots respectat: creients, ateus i agnòstics, jueus i musulmans admiren la figura d'aquest home tan gran. El Crist tothom ajuda, de tots escolta el clam, mes tancarà les portes a aquests homes malvats que enverinen els joves, que tantes guerres fan, assassinant els homes les dones i els infants, invocant, grans hipòcrites, el nom de Déu o Al·là. Ajunteu-vos, persones de bona voluntat, i units tots colze amb colze envolteu terra i mar, escampant la paraula com si fos el mannà. Tot el seu gran missatge, el resumeix ben clar el darrer manament, el darrer que ens dictà: "Estimeu tots els homes tal com jo us he estimat." |
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici