DOTZE MESOS

 

GENER Melcior amb barba blanca ve amb cavall blanc. És vell però està alegre com un infant, i amb les mans arrugades va saludant. Ja es veu la pell colrada del rei Gaspar. Com que ell és el més jove, amb gran agilitat, grimpa a les balconades i finestrals. ¡Com brillen les dents blanques de Baltasar! ¡Com somriu i com mira petits i grans i caramels de menta els va llançant! ¿Com és, papa, que arriben a les ciutats i a tot arreu alhora? Perquè són mags. ¿I tants regals, d’on els treuen? No ho sé, són mags. ¿Fa molt de temps que vénen? Fa dos mil anys. FEBRER Amb una trena de la meva baba una disfressa em vaig engiponar d’indi amb destral, el punyal no hi faltava, i diuen que Jerònim vaig semblar. Uns anys més tard, amb corona d’espines, per unes hores vaig ser Jesucrist, però deien les llengües viperines que me’n reia, i vaig ésser malvist. ¡Com has canviat, pobre Carnestoltes!, de Rio de Janeiro copiat potser haurem de cantar-te les absoltes, no ets espontani sinó organitzat: mil persones a la rua desfilant i uns quants mils de badocs que ho van mirant. MARÇ SANT JOSEP Josep, vidu amb sis fills, coneix Maria, tota plena d’amor i de bondat, que sempre du a la cara l’alegria. Mig any més tard ja s’han esposat. Passa el temps, passen mesos, passen dies i el ventre de Maria es va fent gran, i Josep descobreix que és el Messies que fa segles estaven esperant. Naixerà pobrament en una cova i el vindran a adorar reis i pastors que als quatre vents escamparan la nova sens saber que ha de tastar grans agrors. Josep no sap que en creu ha de morir, diuen que per poder-nos redimir. ABRIL SANT JORDI Tot és ben ple de llibres, de novel·les, de versos, d’autoajuda, d’acudits, mes quasi tots són simples bagatel·les i uns quants, molt pocs, han sortit reeixits. Hem de comprar els llibres que ara toquen que ens recomanen per televisió. A casa en una lleixa bé es col·loquen o dormen plens de pols en un racó. Llegiu, llegiu, mes cal que no gasteu els pocs estalvis a la babalà comprant llibres que mai més obrireu. La rosa a la xicota heu de portar: tant se val si amb tres euros l’heu comprat o d’un jardí florit l’heu afanat. MAIG Primer de maig. És dura la batalla d’aquell que viu amb el fruit de les mans. El capital sempre creix, l’esclau treballa: cada dia és més curt el seu descans. Això no pot pas ser, ja dura massa, la sang ens raja i la butxaca ens cou. Ells han de mantenir dona i bagassa i el pobre amb molt d’esforç fa bullir el brou. I han volgut pujar tant i tant enlaire que el seu castell de cartes s’ha esbullat. Treballador, no facis de captaire i digues “¡N’estem farts, ja s’ha acabat!.” Cal subvertir d’un cop aquest sistema: nosaltres no, els rics són el problema. JUNY FESTIVITAT DEL CORPUS ¿Què n’heu fet, de la fragant ginesta, del clavell i la gespa la sentor? Vam enterrar de cop aquella festa mestressa de la llum i del color. Ja ningú no regira el calendari tot cercant un motiu per dibuixar, i no temem tampoc cap adversari que el primer premi ens pugui arrabassar. Les catifes ja dormen en la història, els gegants no desfilen lentament i han callat ja per sempre els cants de glòria. Només em queda el record i el lament, i ara visc instal·lat en la memòria d’allò que vàrem perdre absurdament. JULIOL HOMENATGE ALS PESCADORS VELLS Eren els més valents. De matinada es feien a la mar cercant la sort, sense témer ni grop ni llevantada, per portar força peix en tornar a port. De tant de sol se’ls ha arrugat la cara i quan caminen el cos van gronxant: duen la mar a dins i els plau encara veure un vol de gavines tot xisclant. Ja no van a pescar però vigilen si el temps està revolt o bé quiet. I avui, que són vellets, cofois desfilen amb les seves padrines de bracet. La Verge Marinera amb el seu nen els mira complaguda i somrient.   AGOST Els de ciutat ja vénen, neguitosos com si al cul hi duguessin un coet, i van tocant el clàxon, delerosos de gambes, d’arròs negre i de suquet. Per tot arreu masteguen havaneres, al vespre que no falti el seu cremat, eixarrancats emplenen les voreres: volen que es vegi bé que han arribat. ¡Pobre Cervantes, pobre Verdaguer si sentissin com trinxen el llenguatge! Quan diuen “desda lloc, astà molt bé”, respondrien “¡Rediós!” i “¡Malviatge!”. Jacobo i Borja es diuen els xavals: es pensen que així són originals. SETEMBRE ¡Mireu-la bé, la platja, com descansa, com prenen banys d’aram els seus granets! Només trenquen el tel de l’aigua mansa uns quants nois del país i alguns vellets que vénen d’Alemanya o bé de França i somriuen i ens miren dolçament, assaborint aquest mes de bonança i esgranant les hores tranquil·lament. Madura ja el raïm, s’escurça el dia, l’estiu es va fonent a poc a poc. Jo mateix, si pogués, suprimiria agost i juliol d’un cop d’estoc. ¡Oh, paradís de la serenitat, que ens vols convidar a un viure més pausat! OCTUBRE Vol refermar que la terra és rodona i fa rumb a occident per arribar a l’Índia. Aquesta empresa és bona, mes la reina se’n vol aprofitar. I sotmet els aimares i els asteques brandant la llança, l’espasa i la creu, i les tribus que es mostren més rebeques amb pólvora i canons subjugareu. Castella, el segle XIX perderes aquelles colònies d’ultramar, el XX, les d’Àfrica i va de veres que ara perdràs el feu peninsular. Estriparem el vell mapa. La canya podrida es trencarà. ¡Adéu, Espanya! NOVEMBRE Anem al cementiri a portar flors i creiem que amb això els morts s’acontenten, mes de res no serveixen nostres plors  si no sabem encara si ells els senten. ¿I les ànimes, doncs, qui sap on són? ¿En un lloc amagat d’aquesta terra? No. Són lluny de les penes d’aquest món: rere el marbre només hi ha la desferra. Els sentireu, potser, entre nosaltres, a cau d’orella donant-nos consells, i ens diran que ens hem d’ocupar dels altres, que no patim, que Déu sempre està amb ells. Estima el teu amic, el teu company. Pensar massa en els morts és un engany. DESEMBRE No tinc ni gallerancs, ni avets, ni suro, bombetes de colors, boles lluents, i per més inri no em queda ni un duro i no podré tenir els vailets contents. El tió aquest any no té caguera perquè pateix un fort restrenyiment. Ahir el fill va agafar una borratxera, ¡Noi, quin Nadal, tot em surt malament! ¡Déu i redéu! S’ha picat el vi d’Alella, no he trobat ni galls dindis ni capons, la sogra ha vessat tota l’escudella, m’he trencat un queixal amb els torrons... És Jesús, que va fent trapelleries perquè està fart de tantes ximpleries.