¿PER QUÈ TOTS ELS SASTRES i SABATERS SÓN COIXOS? (llegenda popular)

En homenatge al meu avi Manel,
que me la va explicar

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaCom que us veig tan desvagats,

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaara us contaré una faula

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaque us dirà per què són coixos

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaatots els sabaters i sastres.

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa¿Penseu que sóc mentider?
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa¿O bé que exagero massa?
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaPotser els més joves no ho són,
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaasí els de l'antiga fornada.
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaPreneu-ne cadira doncs
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaai seieu tot fent rotllana,
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaescolteu-ne la cançó
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaai així passarem la tarda.
 

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaQuan Déu l'home va crear
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaala terra era rica i grassa,
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaels arbres daven tant fruit
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaque les bèsties en menjaven
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaai del mar es treia el peix
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaasense cap xarxa ni canya.

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaMes l'home és molt destraler,
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaatot el que toca ho espatlla,
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaai Caïm va matar Abel
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaanomés per enveja i ràbia.
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaL'home es va multiplicar
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaamultiplicant les matances,
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaafins que Déu se'n va cansar
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaai un diluvi va engegar-ne
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaque ofegà la humanitat
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaamb quaranta dies d'aigua.

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaPerò Déu és bo i és gran,
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaen l'home encar té esperances,
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaai uns quants justos va salvar
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaafent-los navegar en una arca.

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaDe res no li va servir
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaatornar a començar la raça,
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaperquè ja tot seguit l'home
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaase les hagué a punyalades,
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaainventant guerres cruels
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaade fins cent anys de durada.

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaFins que un dia Déu va dir:
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa"No en traurem pas l'aigua clara.
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaL'home ja no té remei:
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaque vagi fent el bandarra,
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaasi a la Terra es van matant
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaalmenys que al Cel hi hagi calma."

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaI així va cridar Sant Pere
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaper manar-li una ambaixada:
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa"Vés a la terra a cercar-me
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaahomes de feina pausada,
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaque no facin gens soroll
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaai que treballin amb traça,
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaque jo vull tranquil•litat
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaai que em fugi la migranya."

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaJa se n'entra a cal fuster
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaque uns cabirons ribotava,
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaafent catifa d'encenalls
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaacom els rínxols dels arcàngels.
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaMes de cop pren un xerrac

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaai uns taulons esbocinava,

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaai enfonsa amb un gran martellaaaaaa

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaauns claus d'un pam de llargada.
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaSant Pere marxa rabent
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaai el paleta visitava,
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaal'olor fresca del ciment
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaali emplenava les entranyes,
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaai van pujant els maons
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaai a poc a poc creix la casa.
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaPerò un company, al costat,
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaauna paret aterrava,
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaamb un gran terrabastall
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaai una polseguera blanca.

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaFugint de tant d'enrenou
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaapenetra al taller del sastre,
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaque amb un guix blau com el cel
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaauna camisa marcava.
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaEl sig-sig de les tisores
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaai l'olor de cotó i llana
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaconvidaven al repòs
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaque el bon Déu necessitava,
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaai tots el sastres que veu
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaase'ls emporta cap al Pare.

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaDesprés troba un sabater
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaadins de l'ombra d'una entrada,
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaassegut a un tamboret
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaamitges soles en posava.
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaI els sabaters ja fan fila
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaatot al darrera dels sastres.
 

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaPer pujar-los cap al Cel
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaapren una corda molt llarga
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaai a poc a poc els va hissant,
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaque és feina feixuga i àrdua.
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaMentrestant des de la terra
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaala missa un clergue cantava,
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaperquè diuen que cal fer
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaales coses tal com Déu mana.

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaArribant al sursum corda,
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaSant Pere, que sordejava,
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaho va entendre malament
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaai la corda va tallar-ne,
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaai sastres i sabaters
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa¡cap avall que fa baixada!
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaafent llenya com castellers
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaavan caure amb molt mala traça,
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaai des d'aquell dia ençà
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaatots van amb la pota ranca.

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa¿És veritat o mentida?
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaÉs ben cert i ben trobat,
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaai qui no ho cregui que es quedi
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaacom el sastre del costat.